Després de llegir l'article que Mark Prensky va escriure fa alguns anys sobre els Natius Digitals i Immigrants Digitals (Digital Natives, Digital Inmigrants) em vaig posar a reflexionar-hi.
Els nadius digitals són aquelles persones que han nascut quan ja existia les noves tecnologies i que han crescut utilitzant la televisió, els ordinadors, els telèfons mòbils, l'internet, etc i els immigrants digitals, les persones que no van néixer amb aquests privilegis i que van aprendre a utilitzar aquestes tecnologies amb el temps.
Hi ha diferències substancials entre els dos grups ja siguin neurològiques i d'interacció amb el seu entorn, com Mark Prensky el descriu, però no crec que aquesta hagi de ser una diferenciació generacional, si veiem la realitat i diferències entre els nostres països podríem afegir una categorització més, els immigrants nadius digitals.
Al Perú encara hi ha llocs on no hi ha energia elèctrica, servei de telefonia i pitjor encara, no hi ha ordinadors o internet. Els joves d'aquests llocs no poden haver passat 5.000 hores llegint perquè no tenen llibres o pitjor encara no saben llegir, no poden haver passat 10 000 hores jugant videojocs perquè no els coneixen, ni tan sols podrien passar 20 000 hores veient televisió perquè no tenen un televisor i l'única forma de divertir-podria ser la cura del bestiar que tenen, si el tenen.
Encara hi ha persones a tot el món que no tenen accés a les noves tecnologies i d'una manera o altra hauran d'adaptar-se als canvis ràpids que s'està donant a la nostra societat i així disminuir aquesta bretxa digital que, malgrat els esforços d'algunes institucions o programes com OLPC, es resisteix al canvi.
On considerem a aquests nadius digitals que no tenen accés a aquestes noves tecnologies, ells també hauran d'arribar a aprendre a utilitzar la tecnologia en el seu benefici, no podríem anomenar ni nadius digitals ni immigrants digitals ja que no tenen les característiques de cap d'ells, sinó immigrants nadius digitals que seria la millor descripció d'ells.